“Entregades a dignificar la vida de les persones més vulnerables”

26 10 2017 Voluntariat/Voluntariado Companyia de les Filles de la Caritat Filles de la Caritat Fundació Social

Sor Maria, com va sorgir la Idea d'anar a Nador?

Va ser una proposta que em va fer Sor Eduarda, visitadora de la província de Barcelona, per col·laborar amb un servei a l'estiu. La província de Filles de la Caritat d'Espanya sud havia planificat un projecte pels mesos de juliol-agost amb l'objectiu d'anar a  conèixer les perifèries de Nador i Alhucemas, germanes i laics hi treballarien plegats. La Companyia de les Filles de la Caritat és present en aquests dos llocs. Des del primer moment em va fer molta il·lusió, vaig acceptar de seguida.

La frontera sud és coneguda com a indret on es produeixen vulneracions de drets humans, les persones que volen accedir a Espanya sovint pateixen condicions de vida extremes. Què és el que has pogut viure allà com a Filla de la Caritat.

En primer lloc, he de dir que vaig trobar ben viu el carisma vicencià. El podia sentir latent en la vida i el servei de les meves companyes a Nador i Alhucemas. Unes germanes totalment entregades al servei a les persones que es troben en situacions desfavorides. La comunitat treballa en harmonia amb l'Església local. És un grup de germanes humils, senzilles, caritatives, entregades de forma incondicional a dignificar la vida de les persones que acullen. Ho fan amb un treball en xarxa i comunió, encarnades en la cultura d'aquells pobles. En segon lloc, vaig trobar uns companys de camí en aquesta experiència extraordinaris: joves i germanes compartint pregària, vida, experiència, pors, il·lusions, servei sense cap mena de condicions. Uns amics. També em vaig trobar amb la pobresa. Els pobres de la Dar Hairia.

Què és la Dar Hairia?

La casa del pobre. És un lloc gairebé invisible, en un carreró sense sortida, darrere la presó, una llar senzilla que pocs coneixen a Nador. Allà s'acullen adults, joves, nens, gent gran que pateixen malalties físiques, psicològiques, i que han estat apartats per la societat, abandonats. Aquí, són atesos amb tota delicadesa per part del personal.

Abans has parlat de què les Filles de la Caritat treballen en xarxa i en comunió. Em pots posar un exemple?

Sí, per exemple per fer front a la pobresa dels refugiats del Monte Gurugú. Allà hi viuen grups de persones, instal·lats en campaments a la muntanya. Viuen en condicions precàries, esperant el dia que el "jefe" els comuniqui que ja tenen "la patera" per poder passar a Espanya. Infants, dones, joves, adults.... Dia rere dia anhelant un futur millor.

Allí arriba el servei de les Filles de la Caritat, el dels jesuïtes, i el de les franciscanes. Cada dia es puja al Monte a fer assistència sanitària, acompanyament, educació per alleugerir la vida a la muntanya. Compartir el servei, participar del patiment d'aquestes persones, va ser un gran trobament i una forta experiència. Fèiem pregària i vida cada matí i cada capvespre els dies que vàrem estar a Nador.

I a Alhucemas què vas viure?

Vaig contemplar la gran sort dels nens que estan atesos en Alhucemas. Els germans de la "Cruz Blanca" fan un servei extraordinari. Gràcies a la fundació que els germans han obert en Alhucemas, aquests nens i joves han sortit de casa seva, es relacionen, estan alimentats i han recuperat somriures.

De tot, què és el que més t'ha impactat?

El testimoni i vida de les meves germanes Filles de la Caritat, la comunió i servei de l'Església catòlica a Nador, el treball incondicional de companyes i companys que assisteixen les perifèries. També, les condicions de vida dels refugiats en el Monte Gurugú i la manera com ells ho viuen: posada l'esperança en què un dia arribarà el seu futur...

Suposo que és difícil escollir-ne només una...

He de dir que una de les coses que més em va impactar va ser conèixer la realitat de les dones portadores. Les portadores són dones treballadores d'origen marroquí que transporten mercaderies de forma il·legal a la regió fronterera i que, sota la impunitat d'un comerç no regulat, són objecte d'agressions verbals i físiques.

Davant d'aquestes realitats tan dures, hi ha escletxes de llum?

Per a mi el treball de l'Església dona esperança. La Companyia és Evangèlica, està present on hi ha patiment, on es tracten persones inhumanament. L'Església treballa en comunió. Els joves estan compromesos amb l'Evangeli i donen tot el que són a persones que es troben en una situació de vulnerabilitat i pobresa extrema.

Amb tot el viscut, de tornada, què podem fer?

Per la nostra part, donar a conèixer el que hem vist i hem viscut. Convidar a obrir els ulls a la realitat, tant la que tenim més a prop com la més llunyana. Acompanyar els que han aconseguit passar als nostres països i es volen situar. Veure si podem col·laborar d'alguna manera en aquests llocs.

Gràcies Sor Maria. Podeu seguir el diari del viatge complet en aquest enllaç