La rellevància de la formació com a voluntaris

23 01 2018 Voluntariat/Voluntariado Formacions/Formaciones

(Maria Elena Alfaro/ voluntaris.cat) Resulta un repte escriure sobre un tema tan rellevant com és la formació com a voluntaris, ja que ha conquistat ni més ni menys que la categoria de "dret" per als voluntaris i de "deure" per a les entitats. On hi ha un dret i un haver de, sol haver-hi una necessitat humana universal.

Efectivament donem resposta a les necessitats humanes amb béns, maneres de satisfer-les ("satisfactòries" deien els nostres amics del "Desenvolupament a escala Humana" que a tots recomano), camins, dreceres, estratègies i eines per satisfer-les, encara que no totes les respostes a les necessitats que tenim són del mateix valor. Hi ha respostes que satisfan una sola necessitat, i hi ha unes altres que donen resposta a diverses necessitats de manera simultània, en diem "sinèrgiques".

Intentarem abordar el tema de la formació dels voluntaris, com una resposta sinèrgica i de qualitat, a una necessitat que tots nosaltres tenim, però sobretot, com una resposta adequada, amb la nostra acció voluntària, a les persones que atenem, als projectes en els quals estem compromesos, a les entitats a les quals pertanyem i a una societat que espera de nosaltres la transformació social, noves maneres de viure i conviure, una comunitat amb menys o cap desigualtat, un context que ens habiliti a tots per les nostres capacitats i potencialitats.

No em referiré a la formació necessària per saber fer, ja que està molt desenvolupada en els nostres àmbits, sinó que llençaré algunes notes sobre la formació que considero necessària, i a vegades urgent, per desenvolupar el fet de ser persona, els valors de la llibertat, la gratuïtat, la magnanimitat (la grandesa de l'ànima), la universalitat i la reciprocitat. I la formació que necessitem per relacionar-nos de maneres noves, per comunicar-nos de manera no violenta, formació per a l'acompanyament i saber estar.

Dispenseu que insisteixi en aquestes àrees; les competències que trobo necessàries en persones que tenen assignat el servei de coordinar, impulsar, acompanyar, dirigir, presidir, liderar, potser heu detectat aquesta espècie de reiteració: no sé si és l'etapa vital que va portant una certa saviesa, però cada dia trobo més llum, en les persones que ens acompanyen i que es van construint a si mateixes des de la integritat, la integralitat: és un gust caminar al seu costat!! Faciliten la vida, bufen talents, descobreixen potencialitats.

Formació per a l'acompanyament

Com expressa magníficament Dolores Aleixandre: "només creixem i ens espongem cap a dins i cap a fora quan algú ens demostra que té fe en nosaltres, quan la seva manera de mirar-nos i de parlar-nos ens comunica, sense necessitat de moltes paraules, que som valuosos i mereixedors d'amor i de confiança, i que està bé que siguem tal qual som". No necessita comentaris. Què fem els voluntaris si no és acompanyar amb delicadesa el camí d'altres persones?

Formació per a la gratuïtat

El gran valor de la gratuïtat, que és una faceta de la llibertat. Moltes hores dedicades a l'escolta activa, escolta que no s'anticipa amb la paraula, a verbalitzar la solució perquè a vegades no la tenim, escolta que deixa fluir l'experiència i no frena, ni altera, ni interpreta el relat, ni jutja, ni avalua, només acull i acompanya. Formació per l'escolta que acull. Per a la maternitat que rep, acompanya i espera, sembra, vetlla, creu i somia futurs.

Formació per a l'equilibri entre el fet de donar i el fet de rebre

Formació per a la humilitat, per a la igualtat, per ser veritablement humans. Ningú dubta que els voluntaris tenim molt desenvolupada la generositat i gràcies a això aportem el que aportem allí on ens trobem: és la nostra manera de situar-nos, ens surt naturalment, ho portem dins. Així i tot, hi ha moments de l'experiència voluntària que en els que és necessari començar a formar-nos per rebre tota la riquesa que l'altra persona li està regalant a la nostra vida. És aquest camí de tornada en el viatge que separa al centre penitenciari de casa nostra, mentre anem conversant amb els altres voluntaris, l'impacte que cadascuna de les persones que estava al mòdul va fent a la nostra vida quotidiana.

Formació per ser agraïts amb el que hem rebut gratuïtament

I dónes gràcies per la vida al matí quan t'aixeques amb el despertador i no amb algú que ha d'obrir la porta de la cel·la, i dónes gràcies a la vida perquè t'espera un treball, i dónes gràcies perquè disposes del gran valor de la "llibertat per"... i així amb totes i cadascuna de les situacions que acompanyem. "Agrair és la resposta apropiada de qui ha rebut el que necessitava". "Agrair és una manera de reconèixer la generositat aliena i alhora fer-la pròpia", com diu el meu amic i filòsof Fernando Rovetta.

Formació per demanar amb claredat allò que necessitem

Formació per a una comunicació entre iguals en dignitat, per a una comunicació clara, sense metàfores ni marrades, que demana el que "necessita" i que està oberta tant al sí com al "no". Comanda que fa valuosa a l'altra persona, ja que la reconeixem amb capacitats per donar, per donar-se a si mateixa. Encara que per demanar hem de tenir clara consciència dels nostres propis límits i necessitats.

Formació per aprendre a demanar perdó i perdonar

Aquesta línia donaria per a un article ella solament, però intentarem expressar-ho en una línia. "Demanar perdó i perdonar per ventura siguin les més urgents així com les més difícils empreses entre éssers humans, després de segles de guerres, saquejos i violències". "El fet de perdonar s'orienta cap a l'humà massa humà". "Per a això, cal admetre els mateixos errors i arribar a reconèixer els encerts aliens."

Qui de nosaltres no s'ha trobat en l'acció voluntària, una i mil vegades amb ferides pròpies i alienes que s'engrandeixen i s'engrandeixen sense cicatritzar per aquesta dificultat de fer-nos a nosaltres mateixos el regal del perdó? Quina llum llancen terapeutes i acompanyants de l'existència quan et pregunten: "Què és el que no pots perdonar? Perdonar-te? Quants cursos de formació dels bons, són sobre aquest tema? Fins als especialistes de la psiquiatria comencen a assimilar salut i perdó.

Formació per lloar, motivar, encoratjar

Moviment de l'ànima que també sembla pertànyer a aquests nivells "humans més que humans". "Lloar consisteix a manifestar admiració per l'altre i per les seves obres. Suposa una superació de l'enveja que consisteix en la tristesa pel bé d'altre."

Afortunadament l'oferta formativa dels fars als quals acudeix el nostre caminar, apunten molts d'ells en aquestes adreces: acompanyem amb tota la nostra persona, estem presents amb la totalitat de l'existència, som voluntaris enmig de contexts que expressen missatges fins i tot contradictoris. Efectivament la formació és un dret i un deure. Les persones que atenem tenen dret a l'excel·lència tan necessària.

Altres articles relacionats de Maria Elena Alfaro: competències d'un coordinador de voluntariat.